Festival Clàssics ’20
ResetAl vídeo, apareixia un home de Vitruvi que al·ludia a l’antropocentrisme renaixentista i, a la vegada, al ‘Design fiction’; terme que designa la visualització de futurs possibles amb eines de representació virtual. L’home de Vitruvi, androgin i gravitant un espai buit i indefinit, feia referència a la quarantena, a l’aturada del temps, a l’aïllament, al temps per pensar, al RESET.
El festival, a més d’acollir converses entre diverses figures del pensament i l’art sobre la situació del moment, va incloure lectures de textos clàssics sobre catàstrofes i calamitats que haurien d’afectar la nostra espècie. Vam fer la direcció dels vídeos que les documentaven.
La veu en off femenina, amb un accent i una dicció indeterminats, generava una sensació d’estranyesa que s’inspirava en ‘l’Uncanny valley’, la teoria en robòtica i animació per ordinador que diu que quan les rèpliques antropomòrfiques s’assemblen massa als humans, causen rebuig als observadors.